web 2.0
La web 2.0 facilita:
- la interacció entre els usuaris
- el desenvolupament de xarxes socials per expressar-se i opinar, buscar i rebre informació d’interès, col·laborar i crear coneixement, compartir continguts, etc.
A diferència de la web 1.0, un espai estàtic (només de lectura), la web 2.0 ofereix als usuaris, com ja hem dit, un espai interactiu.
Aquest canvi suposa que…
- tothom pot accedir a la informació i participar de l’elaboració de continguts (democratització de les eines).
- tothom (amb ordinador i Internet) gaudir de les possibilitats de la web 2.0 gratuïtament (no cal un programari client).
- l’eina de treball és la web; això facilita eines en línia sempre disponibles i proporciona espais de treball col·laboratiu.Implicacions educatives de la web 2.0:* Permet buscar (cercadors), crear (blog), compartir (googledocs) i interactuar en línia.
És un espai social molt ric en informació.
Les fonts d’informació (no sempre fiables!) i els canals de comunicació fomenten l’aprenentatge autònom i la participació en les activitats de grup.
Els professors i els estudiants poden elaborar fàcilment materials, compartir-los i comentar-los.
Proporciona espais en línia per a la publicació de continguts textuals i audiovisuals a què tothom podrà accedir.
Facilita la realització de noves activitats d’aprenentatge i d’avaluació (exercicis interactius) i la creació de xarxes d’aprenentatge (activitat amb un objectiu educatiu concret duta a terme per un grup de persones).
Afavoreix el desenvolupament de les competències digitals, a saber: cercar, seleccionar, publicar i transmetre informació en diferents suports (audio, vídeo, text…).
Ofereix als centres i al professorat entorns per al desenvolupament de les xarxes d’aprenentatge per tal de dur a terme una tasca comuna (elaborar i compartir recursos, intercanviar experiències, debatre temes relacionats amb l’educació…).
Què cal per a l’ús didàctic de les aplicacions?
Al centre: aules habilitades, ordinadors suficients i connexió a Internet.
* A casa: ordinador i connexió per poder seguir treballant.
El professorat: un bon equip tant al centre com a casa.
La ciutat: una xarxa de mediateques que permeti accedir a Internet.
Competències necessàries de l’alumnat:
1. Digitals: bon ús de les TIC
2. Socials: treballar en equip (respecte, responsabilitat…)
3. Altres: aprenentatge autònom, esperit crític, imaginació, creativitat, adaptació a un entorn mutable, resolució de problemes, iniciativa…
Competències necessàries del professorat:
1. Digitals: bon ús de les TIC
2. Didàctiques: combinació dels recursos didàctics i els digitals
3. Gestió de l’aula: normes clares pel que fa a l’ús dels recursos
Arxivat a Seminaris
Saber cercar a Internet.
Ningú no excerceix un control estricte sobre la qualitat i la veracitat dels continguts que trobem en grans quantitats a la xarxa (ex. Wikipedia). Així doncs, i tenint en compte que solem recórrer a memòries externes (abans llibres, ara cercadors electrònics) per obtenir informació de què no disposem i que ens interessa, és imprescindible que filtrem les dades que ens proporciona Internet.
Per fer una cerca efectiva cal:
1. Identificar la naturalesa de la informació. Ens cal saber, per tant, què busquem.
2. Conèixer les diferents tipologies de fonts: primàries, si donen una resposta (diccionaris), secundàries si indiquen on trobar respostes (catàlegs) i terciàries si localitzen fonts secundàries (directores de bbdd).
3. Conèixer les eines de recerca disponibles a Internet.
4. Saber consultar i explotar correctament les fonts informatives.
Per on començar a cercar?
* Directori google (www.google.com)
* Catàlegs de biblioteca (ex. www.bib.uab.cat)
* Buscadors d’artícles
* Bibliografies
* Bases de dades especialitzades (ex. www.scholar.google.com)
* Refdesk
* Diccionaris: bilingües (ex. www.wordreference.com) o monolignües (ex. www.rae.es)
Què cal saber-ne?
* De quin tipus d’eines de recerca es tracta
* Quines són les diferències bàsiques de funcionament
* Quins són els usos prioritaris
A més a més, cal tenir en compte que:
* Un instrument de recerca no mostra tot el que hi ha a Internet.
* Els buscadors disposen d’un apartat d’ajuda per obtenir resultats òptims.
* Un bon ús dels llenguatges d’interrogació contribueix a evitar el soroll.
* És important conèixer l’operador booleà que s’aplica per defecte.^
En conclusió: les possibilitats que ens ofereix Internet mai no s’esgoten, és a dir, sempre existeixen fonts addicionals capaces de proporcionar-nos informació més fiable. L’única cosa que cal és saber com trobar-les.
L’ús de les TIC a l’educació
Hi ha tres grans raons per fer ús de les TIC a l’aula. Vegem quines són:
1. Alfabetitzció digital dels alumnes: cal que els educands adquireixin les competències bàsiques en l’ús de les TIC.
2. Productivitat: cal treure profit dels beneficis que proporcionen les TIC en la realització de les diferents activitats (buscar informació, comunicar-se…)
3. Innovació de les pràctiques docents: cal explotar les possibilitats didàctiques que ofereixen les TIC per tal de facilitar als alumnes els aprenentatges.


